AIRE, [AYRE] s.
El fluid elàstic que respirem; l'atmosfera.
"... e yo ab aquest carro puiar me n he en la altitud de l ayre e tindre la mia via en l altitud del cel." Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 433
"E encontinent ella caygue. Yo stesi los brassos per pendre la, e no tocharen sino lo vent que lo seu cahiment engenra en l ayre." Metge, Bernat Lo Somni 1.807, lib. terç
"La primera, car vehem aci l ayre comunament bell e clar, e no spes ni fumos ni terbol, axi com en França ne en Anglaterra ni en Alamanya, mas clar e bell quasi tostemps, en ivern y en stiu e en primavera e autumpne." Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública Belleses de València
| | |